1 v. tr. [LC] Ferir, danyar, especialment en sentit figurat. Lloances que ofenen la seva modèstia. Ofendre una cosa el bon gust. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l'orella un soroll. 2 v. tr. [LC] Ferir en la dignitat personal. Amb les vostres paraules, les vostres sospites, la vostra resposta, l'heu ofès greument. No era la meva intenció d'ofendre'l. 3 [LC] [RE] ofendre Déu Ultratjar-lo pecant. 4 v. intr. pron. [LC] Sentir-se ferit en la dignitat, molestar-se fortament. S'ofèn per no res.
